domingo, 13 de enero de 2013

Perdre la timba et tombarà si no fos per l’ajuda que potser no et mereixes


Necessitava una novel·la curta que m’entretingués i amb aquesta ho he aconseguit. Abans d’endinsar-me en altres lectures pendents, com “La bibliotecària d’Auschwitz”, en volia una de ràpida, amb un ritme creixent i que no fos tan dura. Per això, al veure aquesta a El Cercle de Lectors, i que a més havia obtingut “El Premi Llibreter 2012”, vaig saber que hi tenia una bona solució.
L’argument
En Joan aquest cop s’ha passat. Ha apostat fort i ha perdut en una timba, cinc mil euros de deute que ha de pagar en una setmana si no vol que la màfia russa li arruïni la vida. En Joan, el primer que farà serà comunicar-ho a la seva família: a la seva dona, la Raquel; i a la seva germana, l’Ester.  Els tres començaran a buscar solucions possibles per separat per a aconseguir els diners que no estan al seu abast per la línia del crèdit precisament.
La Raquel, antítesi de l’Ester, haurà d’enterrar els seus valors d’esposa fidel i valorar si anar-se’n al llit amb el seu cap. Un home que li va darrera des de fa molt de temps.
L’Ester, lligada al seu germà molt més del que ens pensem, utilitzarà la seva imaginació a marxes forçades arriscant-se molt més que ningú.
Per una altra banda, el Joan intentarà buscar els diners per altres vies però el temps corre de pressa.
Les meves impressions
"Germans, gairebé bessons" de M. Mercè Cuartiella és una novel·la curta que m’ha entretingut durant un cap de setmana.
L’important en aquest llibre és el concepte temps. La novel·la s’estructura amb sis capítols  que són el que els hi queda als protagonistes per a aconseguir els diners. Un cop inicies la lectura comença la marxa enrere. Ho aconseguiran?
Els personatges principals que són tres: el Joan, l’Ester i la Raquel, es van perfilant a poc a poc mentre llegeixes. No només amb l’aspecte físic sinó que la psicologia de cadascun d’ells està molt ben explorada. Hi ha alguns flashbacks que t’ajudaran a comprendre’ls perquè hi ha secrets que mai haurien de veure la llum.
Una bona història de relacions familiars amb polsims d’intriga que va creixent i sobretot d’obsessions. Un final ben resolt perquè els personatges, ben teixits des de el principi,  actuen com només saben fer ells.  
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario